Música: Novetats

Miss Sánchez

07/05/2007 Per Dj Suri


Miss SanchezDesprés de quatre anys d'espera, de molts rumors i de molts secrets sobre el nou disc, la nostra “Madonna espanyola” torna a la càrrega amb un disc ple de sorpreses…

A pesar que molts pensàvem que trauria un "Confessions en la pista de ball" no ha sigut així. Per a bé o per a mal, si haguera tret un disc de ball ens haguera encantat al mateix temps que l'haguérem criticat per copiar Madonna i, encara que ens ha pogut decebre un poc que no haja tret el seu propi confessions, s'ha cobert les esquenes perquè no la tornen a comparar una vegada més.

Cinc anys després del “Soy yo”, Marta Sánchez torna amb el seu adorat Carlos Jean, una vegada mes, i recuperant la seua faceta més disco (a pesar que després en el disc et trobes talls amb eixes grans balades) i ha tornat pegant fort. Ja tot el món es coneix fil per randa la lletra de Superstar i és un hit obligat a punxar en totes les discoteques, gais o heteros.

Fins i tot hi ha discoteques que en plena sessió house fiquen el Superstar amb molt bona reacció del seu públic. L'èxit del tema? El sample del clàssic de Depeche Mode "Just can't get enought"? La lletra? O per que, simplement, és Miss Sánchez? Creiem que és una barreja de tot. Per que quina és la clau perquè un tema siga èxit?

El més destacat, sens dubte, són els duos amb Tino Casal i amb Alaska. Meravelles de la ciència, Marta se'ns munta una cover a duo amb el mateix Tino Casal en "Embrujada" i li dóna al disc un toc ochentero sense igual. Entre el sample dels Depeche Mode i açò, es podria pensar que li ha eixit un disc ochentero; això mateix li van preguntar en una recent entrevista, a la qual cosa ella va respondre "No crec que el disc m'haja quedat tan ochentero com dius, simplement és un disc amb música de ball, i en eixa època se cap a música molt bona."

Respecte al duo amb Alaska en "Si me cambian los recuerdos" Carlos Jean li ha colat descaradament un descart de Fangoria. Però què importa això? Potser no és simplement genial este tema? Per a nosaltres, sí.

I què es pot dir de la resta del disc? Perquè poc podem dir. "Levántate" sona a pop panoli de la Britney Spears. L'horrible "Frida y sus flores" (abans cantada per Ruth com "Mueve lento", la qual Carlos Jean transforma per a Marta). Després arriben balades com "Contradiccionds" i "Te imagino", grans talls que no han de ser eclipsats pels temes més ballables, que Marta per a balades val quasi més que per a diva disc.

Com a anècdota, dir que el títol del disc en principi seria "Levántate" però en el rap de Supertsar (Cantat per Dj Sammy, productor també del Superstar) enmig del rap diu "Miss Sánchez" i arran d'ací a Marta li va agradar i canvià el títol del disc!

Per a qui no el tinga encara, és un disc que val la pena comprar i no esperar que el rebaixen. Si teniu sort, en el Corte Inglés et regalaven un CD amb una remescla de Carlos Jean del tema “Superstar”, però que no supera a l'original en cap concepte.

---------------------

El millor: La tornada de Marta Sánchez i el poder ballar-la de nou en les discoteques.

El pitjor: High Energy, Frida y sus flores i Carlos Jean.

Els millors talls: Superstar, Si me cambian los recuerdos i Embrujada.