Cultura

Què veuràs del VEO?

Per Santi. Valencia

< Tornar

Que un festival com el VEO arribe a València a la seua quinta edició és tot un mèrit. Podrem tornar a disfrutar de companyies i muntatges que mai serien programats per Teatres de la Generalitat, peces arriscades, definitivament experimentals, noves, contemporànies. Tots els espais escènics de la ciutat s'ocupen i part del carrer també. Enguany el VEO mira el cos com a objecte escènic i dóna molta importància als muntatges on el treball físic destaca com a essència de l'experiència de contacte entre intèrpret i públic.

Si et dónes pressa, a més, pots aconseguir les teues entrades a mitat de preu, però has de comprar-les abans del dia 13 de febrer. Recomane encaridament que faces la teua compra amb antelació, perquè de fet ja hi ha espectacles que han penjat el cartell de “no hi ha entrades”. Jo, de fet, em perd amb tot el meu pesar els Borrones de Losquequedan, encara que pense moure tots els meus fils per a aconseguir veure un passe d'estos valencians que, ficats en una casa del carrer Comte del Real, deixen passar a deu observadors a una performance íntima i original.

El que no em vaig a perdre perquè ja tinc les entrades amb mi són els muntatges següents: Erection en el Carme Teatre, solo de dansa combinat amb el vídeo en què un home viatja de l'horitzontalitat a la verticalitat (15 i 16 de febrer), Knuckles en l'Altre Espai, perquè no em puc resistir a veure uns bèsties donant-se hòsties en un bar de carretera (16 i 17 ), El traspiés de las Luisa en la sala Moratín (damunt del Rialto), perquè estes quatre xiques són sorprenents i després de dedicar-se a la dansa s'han muntat un grup de música que promet ser el més gran de l'underground; si eres curiós, fes una ullada a www.myspace.com/lasluisa i veuràs al que em referisc (16 i 17), Prestidigitaccions de Jordi Cortés en el Talía del carrer Cavallers, que va ser membre de la mundialment aclamada companyia britànica DV8 i que és un dels coreògrafs més elegants i sofisticats del nostre país, amb una presència física que curta la respiració (23 i 24), Ciudadano Sade de la companyia valenciana del Teatro de los Manantiales, que sempre fa una volta més de femella a temes clàssics dotant-los d'una cruesa i d'una contemporaneïtat que agita les consciències com a fulls de tardor (del 23 al 25) i En forme en l'Altre Espai perquè la dansa contemporània francesa és la que està marcant les sengles conceptuals que se seguixen actualment per Europa (24 i 25).

Però encara que esta siga la meua selecció particular, que és evidentment física i dancística, et recomane que consultes tota la programació en www.festivalveo.com i subratlles el que més t'interessa a tu. Perquè en esta ciutat, o ara o mai. No deixes passar l'oportunitat de comprovar com València s'ompli de teatre, dansa i música portada de totes parts per a construir una escena oberta de bat a bat.

Festival VEO: del 14 al 25 de febrer a València.