Cultura

Abril en La Nau

Per Santi. València

< Volver

Si tens Vacacions esta Setmana Santa i no saps què fer, dona't el plaer de passar un matí per l'edifici de La Nau, en el carrer Universitat. Si fa molt poc ens van delectar amb una exposició de Keith Haring que ja vaig recomanar des d'ací, ara la Sala Martínez Guerricabeitia ens oferix un apariat impossible però que, sorprenentment, forma un duo amb sentit.

D'una banda, tenim L'art làtex. Reflexió, imatges i sida. La Nau fa una gran labor de conscienciació amb esta exposició. No sols oferix obres artístiques de qualitat, sinó que reserva un xicotet espai amb textos, revistes, bibliografia i recursos per a continuar esta labor de visibilitat i reforç contra el contagi. Contagi que pareix estar augmentant entre la població gai: xics, a pèl mai! En una cultura gai, on la imatge és primordial no podem fiar-nos de les aparences. Si som tan llestos i tan ben educats i tan segurs de nosaltres mateixos com intentem creure i donar a entendre, que es note.

El virus de la sida continua sent un important enemic a combatre i la cultura artística ha sigut un dels guerrers que més carn ha posat en el combat. Durant els anys 70 i 80 va ser un tema molt recurrent en una comunitat decidida a lluitar amb l'art, a fer una labor de conscienciació social que va unir gais, minories racials, feministes, etc. Avui en dia pareix que importa més l'impacte mediàtic d'exposicions destinades a escandalitzar durant cinc minuts i a ser oblidades després. Per això, les imatges d'esta exposició ens tornen a un discurs que necessita certa dosi de reflexió per part de l'espectador, una mirada neta que gaudi de l'experiència estètica i discórrega amb l'experiència intel·lectual.

No és una mostra sensata i confusa, però sí que hauràs de dedicar un moment a preguntar-te què és el que fas tu per a evitar que la malaltia seguisca el seu curs.

De les obres, em quede amb les fotografies on les medicines són personatges que se situen en paisatges d'extrema bellesa, d'Alejandro Kuropatwa. I també amb la crítica de Liliana, que fa ús d'imatges de gravats renaixentistes a qui tapa els genitals i els glutis amb teles que apareixen darrere d'envasos semblants als dels condons. La marca “concilio Trento” és la que protegix del contagi des de 1564. Fa un joc de paraules en anglés quan afirma “protecting SINce”, protegint des de, però ressaltant el SIN que significa pecat en anglés.

Només una xicoteta crítica a l'exposició: el so dels audiovisuals molesta, és esta una exposició on el silenci hauria de dominar el lloc. Per a l'escolta dels documentals, les obres amb àudio i el collage cinematogràfic haurien de disposar auriculars que feren l'escolta més íntima i evitaren l'algaravia dominant en la sala.

 

L'Art Làtex. Reflexió, imatges i SIDA

Del 4 d'abril al 4 de juny del 2006
Sala Tesaurus - La Nau

Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13.30 hores i de 16 a 20 hores. Diumenges de 10 a 14 hores.
Entrada lliure

 

---------------------------

Just al davant de l'art làtex trobem El cos aïllat, de Darío Villalba (1939). L'exposició traça un recorregut al voltant de l'obra L'espera i ratlles de 1989, que presenta un personatge aïllat, un icona de la soledat i l'amargor, que Villalba ha utilitzat en nombroses ocasions (des dels seus “encapsulaments” fins a la seua obra més gràfica).

Esta figura masculina es repetix en diversos entorns, multiplicada, fragmentada, dividida, serialitzada… La impossible reconstrucció de fragments oferix una gran sensació de buit al mateix temps que comprovem que la total reconstrucció, la unitat com a objectiu, no és en absolut desitjable en este cas.

L'ús de l'oli sobre les fotografies és essencial en este artista que pareix voler dotar a les imatges fotogràfiques immediates d'un solatge de memòria, de record intencionadament desfigurat, de tot allò que afegim inconscientment a la nostra memòria per a entendre-la de forma més personal. La gamma de colors és reduïda, predomina el blanc, el negre, l'ocre i el malva, colors reflexius que provoquen una mirada profunda dins de l'obra, portes fosques on hem d'aguaitar, per a sentir la por al que podem arribar a ser.

Imatges inquietants sobre la impossibilitat de conéixer-nos i d'arribar a conéixer el que està fora de nosaltres. Evidència que tot el que creiem saber pot trencar-se en trossos que es queden surant, inconnexos, en un univers de planetes desconnectats.

 

Darío Villalba. El Cos Aïllat

Del 4 d'abril al 30 de juny del 2006
Sala Martínez Guerricabeitia - La Nau

Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13.30 hores i de 16 a 20 hores. Diumenges de 10 a 14 hores.
Entrada lliure