Cultura

Dansa València 2007

Santi. Valencia


Torna en la seua cita primaveral el Dansa València, que complix 20 anys esta edició i ho celebra amb un programa especial en què s'invita al Ballet Nacional de Cuba (tota una llegenda) a col·laborar amb el Ballet de Teatres de la Generalitat. També des d'este Ballet que és de tots els valencians s'oferix una revisió a tres coreografies de Nacho Duato, i des de l'Òpera de Lió ens porten peces de William Forsythe, un dels coreògrafs més influents i importants de l'actualitat que enguany rep el premi a la seua carrera. Jo estic desitjant que l'any que ve se'l donen a Pina Bausch per a veure si així també podem disfrutar de la seua companyia.

I encara que tots eixos muntatges segur que complixen amb un propòsit clar de difusió i gran abast, el verdader festival ocorre en les sales més xicotetes on ens podem acostar als nous muntatges de les companyies valencianes i descobrir altres peces de la resta de l'estat que d'una altra manera no vindrien mai a visitar-nos. Entre les primeres destaquen enguany dos muntatges: Tin Tides de la companyia Cel Ras dirigida per Rocío Pérez versiona La Tempestat de Shakespeare des d'un codi contemporani i amb una producció seriosa. Cel Ras és una de les companyies que més està despuntant últimament i que ja va presentar Deslunats l'any passat en el VEO i en el Dansa València, i no cal perdre-se-la. Gustavo Ramírez i el seu Proyecto Titoyaya també han rebut l'encàrrec d'estrenar peça en el festival, i posen en escena peces ja creades pel coreògraf per a altres companyies i alguna sorpresa nova. Finalment, les Krisis DT estrenen Muere-T, fi de la seua trilogia de les “tes” en la que aborden el tema de la mort procurant evitar el seu dramatisme i la seua cruesa.

De València veurem també Alma d'Ananda Dansa, acaparadora de premis diversos, entre ells el Premi Nacional de Dansa i que ja vam veure al final del '06 en el Principal.

Si el teu és el llenguatge contemporani que no perd de vista la musicalitat, el lirisme i la perfecció tècnica, has d'anar a veure Thomas Noone i a Nafas D.C., si et va un poc més la marxa tens a Losdedae, dirigits per Chevi Muraday, últim premi nacional de dansa en l'apartat d'interpretació i a Damián Muñoz. I si estàs ja cansat de tot açò i només et divertix l'experimentació més absoluta, les Raravis amb la seua SOSA són el teu muntatge d'enguany.

Veurem els guanyadors del Masdanza, el certamen més internacional que se celebra a Espanya, en Maspalomas. Veurem també una selecció de sols per a aquells que valoren la comunicació directa de l'intèrpret amb el públic… I si tens xiquets i pots escapar-te, les Taiat s'atrevixen enguany amb un infantil acompanyades de Combinats. Ja veus que hi ha per a tots els públics.

Des del 26 d'abril fins al 6 de maig, València s'ompli de dansa. La dansa, llenguatge del moviment, llenguatge universal de les emocions, llenguatge de la pell i les vísceres, bé mereix este festival. I tu et mereixes anar a veure-ho, triar un dia i una obra i atrevir-te a descobrir perquè els ballarins es deixen la pell en l'escenari, perquè encara hi ha bojos que es dediquen a ballar per a tu.


-------------


Consulta tota la programació amb els seus horaris a:

· Centre coreogràfic de Teatres de la Generalitat Valenciana