Cultura

Dansa, València!

Per Santi. València

< Tornar

El festival Dansa València torna a la ciutat el dia 29 d'abril, Dia Internacional de la Dansa. Si t'agrada la dansa i vols fer-te una idea del panorama espanyol, no t'ho pots perdre.

Va haver-hi un temps en què tot el que succeïa en la dansa contemporània espanyola passava per València; ara els focus són molts i este festival ha quedat un poc despenjat de les últimes tendències i de les propostes més noves, però continua sent l'única oportunitat que tenim de veure dansa d'altres comunitats, de xicotet, mitjà i gran format.

Es troba a faltar una línia més definida però, a pesar de tot, els aficionats esperem el festival com a aigua de maig, mai millor dita.

Enguany, el festival produïx la nova peça de Taiat Dansa, la companyia més moderna de la ciutat per al bo i per al pitjor. Les Taiat saben rodejar-se de professionals molt competents que els recolzen i ajuden en el difícil procés de crear i interpretar. Memoria Azul promet portar-nos a l'univers Taiat perquè des d'allí jutgem si ens volem quedar o ens volem anar. El viatge, no obstant, està assegurat.

Valencianes són també les propostes del Centre Coreogràfic, Cel Arran (que ja vam poder veure en el Festival VEO), Krisis DT (que van estar en el Teatre Micalet), Patas Arriba o Rosa Belén Ardit. Totes han estat ja en els escenaris de la ciutat, però si t'ho vas perdre és segurament la teua última oportunitat de disfrutar-les.

Per als que no ens perdem un estrena, el festival ens oferix peces de comunitats que d'una altra manera no arribarien a València. Elena Córdoba, de Madrid, va estar esta temporada en Los Manatiales i torna amb una altra peça. Essencial si no busques virtuosismes avorrits.

Dani Pannullo, també de Madrid, porta les seues mescles entre hip hop i butoh, la seua estètica japonesa i el seu desig d'unir cultura del carrer amb high art. És de les propostes més comercials del festival, apta per a tots els públics.

De Catalunya arriben pesos pesats com Gelabert-Azzopardi, Metros i Erre Que Erre. Per a ajudar-te a obrir boca en açò de la dansa contemporània, els dos primers són suaus, estèticament bonics i musicalment harmoniosos. Si t'atrevixes amb una miqueta més arriscat, “Debería llover critales” dels Erre. Si el teu és l'esperit més andalús, el CAD i Teresa Nieto.

El més interessant del festival, no obstant, ve amb les peces curtes. No cal perdre's als bascos Asier Zabaleta i Blanca Arrieta, als gallecs Pisando Ovoso i Experimenta Danza o a la canària Natalia Medina.

-------------

 

Dansa València 2006, edición XIX

Del 29 d'abril al 7 de maig de 2006

 

Més informació en:

· Centre coreogràfic de Teatres de la Generalitat Valenciana

· Teatres de la Generalitat Valencia